Ens vas fer Senyor per a Tu

1. La teva paraula fa llum als meus passos

Imatge de referència i títol: L'ésser humà té una inquietud profunda que no pot saciar de manera purament material o terrenal. Aquest desig inherent de felicitat, veritat i plenitud és el rastre del Creador en cadascun de nosaltres.

La inquietud del cor:
Paraula que Jeremies va rebre del Senyor. El Senyor li digué:
—Baixa a cal terrisser, que allà t’he de comunicar la meva paraula.
Hi vaig anar i vaig trobar el terrisser treballant al torn. Quan la peça que tornejava li sortia esguerrada, en feia una altra tal com ell la volia.
Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
—Parla a la gent d’Israel: “¿Creieu que jo no soc capaç d’obrar com aquest terrisser? Vosaltres sou a les meves mans com l’argila a les mans del terrisser.
La Paraula com a guia:
Senyor, m’has seduït i m’he deixat seduir;
has volgut forçar-me i te n’has sortit.

2. Per il·luminar la vida

Connexió de la fe amb l'experiència quotidiana: La fe no és aliena a la realitat, sinó que es manifesta en els esdeveniments quotidians per donar-los un sentit transcendent.

Em pregunto:
Qui soc? per a què existeixo? Qui m'ha donat la vida?
Existeix el bé i el mal. Qui ha fet el mal?
Les meves limitacions són diferents dels altres?

3. La fe dels cristians

Part doctrinal: Es defineix la naturalesa de la fe i el contingut de la professió de fe de l'Església (el Credo).

1.- La dignitat de la persona humana:
Inalienable i única: Cada persona humana posseeix una dignitat absoluta i sagrada que no depèn del seu rendiment, estatus, capacitat o reconeixement social, sinó de la seva pròpia condició d'ésser creat per Déu.
Vocació a la llibertat i al bé: La dignitat humana es manifesta en la capacitat de pensar, decidir i amar de manera lliure. Aquesta llibertat implica la responsabilitat de cercar la veritat i actuar segons la consciència, oberta sempre al bé dels altres i al respecte incondicional de la vida en totes les seves etapes.
2.- L'ésser humà imatge de Déu
Creat a imatge i semblança (Imago Dei): El fonament últim de la dignitat de la persona rau en el fet d'haver estat creada «a imatge i semblança de Déu» (Gn 1,26). Això vol dir que l'ésser humà reflecteix la capacitat d'estimar, de conèixer i d'entrar en comunió, sent el cim de la creació.
Cridat a la relació amb el Creador: Ser imatge de Déu implica que l'home no està tancat en ell mateix, sinó constitutivament orientat a la trobada amb Déu i amb els seus semblants. En Jesucrist —que és la imatge perfecta del Déu invisible—, aquesta condició arriba a la seva plenitud, revelant a l'home el seu origen diví i el seu destí etern.

4. Expressió de fe: La litúrgia i pregària

La vida de relació amb Déu: La fe que es creu és també una fe que es prega i es celebra comunitàriament.

La litúrgia: És la celebració del misteri de Crist, especialment a través dels Sagraments. En la litúrgia, la comunitat cristiana es reuneix per donar gràcies, rebre la força de la gràcia i fer-se un sol cos en Crist.
La pregària: És el diàleg íntim i filial amb Déu. El "cor inquiet" del qual parlava Sant Agustí troba la seva pau i el seu aliment diari a través d'aquesta conversa personal amb el Pare.

5. La fe feta cultura

La transformació de l'entorn a través de l'Evangeli: Al llarg de la història, la trobada amb el Senyor ha generat noves maneres d'entendre la vida, la convivència social, la justícia i l'art.

Els sants com a models: Els sants són persones que han conegut a Déu i la seva resposta ha estat positiva, per això són els millors exemples d'aquesta fe encarnada. A través de la seva vida, han aportat llum a la societat.
Sant Carles de Foucauld (1858–1916), conegut també com el Germà Carles de Jesús, va ser un explorador, militar, geògraf i religiós francès. La seva vida destaca per una profunda transformació espiritual i per aportar una intuïció mística i pastoral clau en l'Església contemporània. Buscava sempre el darrer lloc, per no destacar.